Poesia

S'AIADA

Açò són dos germanets,

un en Pere i s'altre en Joan,

es primer qui no té seny

i es segon qui de tot sap.

Van partir a festejar,

molt enfora pes camí,

a ca s'al.lota d'en Joan,

qui primer ben l'advertí.

Just escolta germanet,

i que no et vengui de nou,

un copet et donaré,

quan ja n'hagis menjat prou.

Van servir una gran aiada,

en honor des nou germà,

molt ben feta i preparada,

per tipar-se i ben xalar.

Rere tres bones "cuerades",

un copet es va notar,

fóu sa cussa despistada,

i no més en va menjar.

Ja de nit quan tots dormien,

mort de gana es va aixecar,

d'amagat menjà s'aiada,

a s'estudi equivocat.

Amb vergonya per s'errada,

tot corrents se'n van anar,

amb sa porta carregada,

i sense enrere mirar.

Van tenir una gran idea,

ells i porta van pujar,

a sa copa d'una auzina,

per a sa gent espantar.

Mal de panxa li agafà,

tots van caure cap al terra,

a un frare van "xafar",

qui ben mort quedà per sempre.

Amb es frare carregat,

una idea van tenir,

a un arbre el van pujar,

per a un pagès mentir.

S'amo amb molt mala idea,

una pedra li tirà,

es frare va 'nar per terra,

i va creure que el matà.

Altres homes enredaren,

a un pagès i a un capellà,

molts doblers arreplegaren,

qui espantats van ben pagar.

Arribant a un cementiri,

ase i frare van llençar,

cap a dintre d'una tomba,

que uns joves van trobar.

I malgrat sembli mentida,

que açò hagi passat,

qui no ho cregui que s'ho trobi,

i que ho vagi a cercar.

TORNADA:

- Joan i Pere, Pere i Joan,

quin desastres, bon final!

 Mateu Fontirroig 6è B