dimecres, 30 de novembre de 2011

Poesia

S'AIADA

Açò són dos germanets,
un en Pere i s'altre en Joan,
es primer qui no té seny
i es segon qui de tot sap.

Van partir a festejar,
molt enfora pes camí,
a ca s'al.lota d'en Joan,
qui primer ben l'advertí.

Just escolta germanet,
i que no et vengui de nou,
un copet et donaré,
quan ja n'hagis menjat prou.

Van servir una gran aiada,
en honor des nou germà,
molt ben feta i preparada,
per tipar-se i ben xalar.

Rere tres bones "cuerades",
un copet es va notar,
fóu sa cussa despistada,
i no més en va menjar.

Ja de nit quan tots dormien,
mort de gana es va aixecar,
d'amagat menjà s'aiada,
a s'estudi equivocat.

Amb vergonya per s'errada,
tot corrents se'n van anar,
amb sa porta carregada,
i sense enrere mirar.

Van tenir una gran idea,
ells i porta van pujar,
a sa copa d'una auzina,
per a sa gent espantar.

Mal de panxa li agafà,
tots van caure cap al terra,
a un frare van "xafar",
qui ben mort quedà per sempre.

Amb es frare carregat,
una idea van tenir,
a un arbre el van pujar,
per a un pagès mentir.
S'amo amb molt mala idea,
una pedra li tirà,
es frare va 'nar per terra,
i va creure que el matà.

Altres homes enredaren,
a un pagès i a un capellà,
molts doblers arreplegaren,
qui espantats van ben pagar.

Arribant a un cementiri,
ase i frare van llençar,
cap a dintre d'una tomba,
que uns joves van trobar.

I malgrat sembli mentida,
que açò hagi passat,
qui no ho cregui que s'ho trobi,
i que ho vagi a cercar.

TORNADA:
- Joan i Pere, Pere i Joan,
quin desastres, bon final!

 Mateu Fontirroig 6è B

Cap comentari:

Publica un comentari